FALLA GRAN
TABÚ
Hi ha una gran veritat
i és que viure ja és tabú.
Podrem parlar o callar
però secrets hi ha un fum.
La política i el sexe,
la ideologia i la fe,
tot plegat són com les peces
del puzle que som la gent.
Com un cactus, en la vida,
estimar punxa i fa mal,
si no sabem fer-ho amb mida
ja tenim tabú sexual.
Aquesta societat nostra
amaga molt bé la mort
i no anirà bé la cosa
si no plantem cara a tot.
La mort ens tanca la porta
i és final inevitable,
que amb una música fosca
ens du al darrer viatge.
Cantem si sabem que tots
tindrem el mateix final
i arribarem a algun lloc
on potser comença el ball.
Mèxic estimat
Mèxic canta i beu la mort
tots els anys quan és novembre
i és molt bona tradició
per a cors que no són febles.
Amb tequila i bon menjar,
les penes passen més ràpid
i és cosa de molt trellat
estimar allò més bàsic.
Una ranxera ens alegra
i ballem fins al final,
que la vida no és sols pena
i el que importa és estimar.
Parelles imperfectes
És un tabú molt terrible
quan dos persones s’estimen
i per a tots els que miren
hi ha algú més lleig i ho critiquen.
El gust de cada persona
no és transferible ni llei,
cadascú estima una cosa
i estimar és sempre un dret.
El desig és subjectiu
com tantes i tantes coses
i no hi ha més objectiu
que ser lliures tots i totes.
Quan no és no
Una veu, la veu del món,
ha de cridar fort i clar,
no pot haver possessió
si parlem d’estimar.
La violència és un drama
i farem un món més just
si tota la nostra tasca
és la lluita sempre junts.
No hi ha dret a tanta mort
i dones i homes podem
acabar amb un malson
tan injust i tan dolent.
La igualtat real i ferma
és ja cosa del present
i perdut està qui crega
que ser home dóna drets.
Ni una més, unim els cors,
que cada segon importa
i és una tasca de tots
fer de la bona unió, força.
Política ficció
La política no és art
ni un ofici per a sempre
i estan mal acostumats
els que manen i governen.
Ja no donen ni la cara
i un tuit és la solució
perquè és covard qui s’amaga
darrere un ordinador.
Falsedat i postureig,
els polítics amb el mòbil
i ja siga guapo o lleig
el poble està fart de tòpics.
Abracen xiquets i ancians
quan arriben eleccions
i després tots ben tancats
s’obliden de tot el món.
No volem selfies ni contes,
tan sols que governen bé
i si el poder és del poble,
ja sabem què han de fer.
Mentre passen els governs,
la gent treballa i malviu,
mentre tots els dinerets
queden amagats al niu.
La llibertat d’estimar
És un tabú per desgràcia
la diversitat sexual
i això que cadascú mana
de cintura cap a baix.
Amb idearis molt vells
ataquen a les persones
i quan avancen les lleis
alguns eixen de les coves.
Estimar és una cosa
universal i profunda,
floreix com floreix la rosa
lliure i desitjant la pluja.
Que deixen viure tranquils
alguns polítics nefastes,
que no sabem si ells al llit
tasten verdura o pollastre.
Acabem d’una vegada
amb aquest tabú sexual,
que sempre és l’amor qui mana
i visca la llibertat.
Adéu, corruptes
Amb la cadena del vàter
molts amaguen corrupció
i és una de les grans plagues
que afecten el nostre món.
És la tasca del polític
respectar eixos diners
que són de tots i són públics
i fer millores amb ells.
Si la vocació no és bona
que agafen la porta i prou
de furtar sense vergonya
a gent que no té ni sou.
No importa la ideologia
perquè els diners són de tots
i davant la porqueria
hem de lluitar sense por.
És un tabú i és un mal
quan el poder és corrupte
i trenquen el benestar
amb les seues arts ocultes.
Exigim i serem forts
davant de tanta injustícia,
que si la força és de tots
s’acabarà la brutícia.
Bella i Bèstia
Els contes moltes vegades
no són com ens han contat
i canvien les rialles
per les ganes de plorar.
La bellesa és interior,
cosa que tots sabem
i seria millor món
estimar-nos un poc més.
No cal ser príncep, princesa,
per trobar un bell amor,
les persones som iguals
i sumem vida entre tots.
José V. Sala
