FALLA GRAN
"DES-ORIENTATS"
DESORIENTATS
Vivim temps complicats
i no sabem el camí
que ens porte a una llibertat
sense pors, sense perills.
I una bona orientació
comença sempre al cap,
reconeixent els errors
amb un poquet de trellat.
Japó pot ser com Oliva
amb defectes i virtuts,
perquè nàixer mai es tria
i hem de conviure junts.
Cada cultura ens aporta
nous coneixements
i sempre obrirem la porta
per arribar a estar zen.
Lluites i descans
El poder sempre ens mira
com una geisha que cobra,
ben asseguda i tranquil·la,
i tota alegria és poca.
Som instruments dirigits
com guerrers sense opinió,
perquè sempre hi ha un dit
que assenyala i diu no.
Participem de les lluites
de tots aquells que ens governen,
com un ramat que no és lliure,
com alumnes que no aprenen.
Ens cal desconnectar
de polítiques i guerres
i tindre un bon descans
sense conflictes ni penes.
Tant a l´Orient com a Oliva
el poble té ferramentes
per a transformar la vida,
allunyant tots els problemes.
Sempre hi ha un sol naixent
i un somni per a complir
i així, lliures i valents,
tots serem un sol crit.
Qui té casa, té un tresor
Encara que és sabut
i un dret constitucional,
hi ha molt de sabut
que sols sap especular.
La vivenda no és un luxe,
simplement necessitat
per a que les persones puguen
tindre un sostre dalt del cap.
Tenim una joventut
amb futur hipotecat
i si no lluitem junts
res podrà millorar.
Ningú mereix viure
en quatre metres quadrats,
de res val plorar o riure
amb aquesta societat.
Ni una porta Torii
podrem pagar
per travessar perquè sí
del món profà al sagrat.
I si de lloguers parlem,
la cosa es queda igual
perquè ahí ja anem
a preus de palau reial.
Guanyar euros està bé
sempre que no s’aprofite
la desgràcia de la gent
que, senzillament, vol viure.
Tot el que puja baixa
i esperem que això no acabe
com sempre amb alguns fent caixa
i la resta, afonats.
Les males polítiques
Tenim als reis del món,
encara que no els hem votat,
Putin invadint tot
i el seu cosí germà, Trump.
Amb les seues ocurrències,
que per desgràcia patim,
paguem males conseqüències
mentre ells viuen tranquils.
Si hi ha política bona
és cosa que no sabem,
perquè gràcia tenen poca
i sempre ho pateix la gent.
Al Kremlim, la Casa Blanca
o al nostre Ajuntament,
hi ha coses que són de traca
i sols busquen que votem.
Promeses i més promeses
i paraules que s´obliden,
amb les butxaques plenes
van de festa i tots brinden.
Caldria fer un examen
per a poder governar,
què poquets l´aprovarien
si sols pensen en manar.
Orientant-nos un poquet,
tant a Japó com ací,
perquè la gent sempre és gent
i no hem vingut a patir.
Zona vigilada
Sembla que estem vigilats
amb el mòbil fins i tot,
ja no sabem on mirar
i passem angoixa i por.
Cookies i algoritmes
donen informació,
tant de les nostres vides
com de gustos i aficions.
És el perill de pujar
tot el que fem a les xarxes,
viatges, vestits i menjar
queda ja sempre exposat.
Els àngels ja no ens cuiden
des d´un cel llunyà,
els tenim ací presents
amb un control que no és sa.
Des de la Xina o Japó
poden saber si dinem
una paella i no és bo
que ens vigile tanta gent.
També el poder té control,
perquè som borreguets
conformats amb ben poc
i ens tracten com a xiquets.
Societat desorientada
on tots portem un disfressa
i perdem cada batalla
perquè és lluita imperfecta.
No hem de perdre identitat
ni l´orgull de ser un poble
que també pot vigilar
la política mediocre.
Que sempre ens quede trellat
i podrem dir amb orgull
que som uns bons valencians
i no ens controlen sabuts.
José V. Sala

