QR (Valencià) – CRITICA FALLA


 

 

 

 

FALLA GRAN

TABÚ

 Hi ha una gran veritat

i és que viure ja és tabú.

 

Podrem parlar o callar

però secrets hi ha un fum.

 

La política i el sexe,

la ideologia i la fe,

tot plegat són com les peces

del puzle que som la gent.

 

Com un cactus, en la vida,

estimar punxa i fa mal,

si no sabem fer-ho amb mida

ja tenim tabú sexual.

 

Aquesta societat nostra

amaga molt bé la mort

i no anirà bé la cosa

si no plantem cara a tot.

 

La mort ens tanca la porta

i és final inevitable,

que amb una música fosca

ens du al darrer viatge.

 

Cantem si sabem que tots

tindrem el mateix final

i arribarem a algun lloc

on potser comença el ball.


Mèxic estimat

Mèxic canta i beu la mort

tots els anys quan és novembre

i és molt bona tradició

per a cors que no són febles.

 

Amb tequila i bon menjar,

les penes passen més ràpid

i és cosa de molt trellat

estimar allò més bàsic.

 

Una ranxera ens alegra

i ballem fins al final,

que la vida no és sols pena

i el que importa és estimar.


Parelles imperfectes

És un tabú molt terrible

quan dos persones s’estimen

i per a tots els que miren

hi ha algú més lleig i ho critiquen.

 

El gust de cada persona

no és transferible ni llei,

cadascú estima una cosa

i estimar és sempre un dret.

 

El desig és subjectiu

com tantes i tantes coses

i no hi ha més objectiu

que ser lliures tots i totes.


Quan no és no

Una veu, la veu del món,

ha de cridar fort i clar,

no pot haver possessió

si parlem d’estimar.

 

La violència és un drama

i farem un món més just

si tota la nostra tasca

és la lluita sempre junts.

 

No hi ha dret a tanta mort

i dones i homes podem

acabar amb un malson

tan injust i tan dolent.

 

La igualtat real i ferma

és ja cosa del present

i perdut està qui crega

que ser home dóna drets.

 

Ni una més, unim els cors,

que cada segon importa

i és una tasca de tots

fer de la bona unió, força.


Política ficció

La política no és art

ni un ofici per a sempre

i estan mal acostumats

els que manen i governen.

 

Ja no donen ni la cara

i un tuit és la solució

perquè és covard qui s’amaga

darrere un ordinador.

 

Falsedat i postureig,

els polítics amb el mòbil

i ja siga guapo o lleig

el poble està fart de tòpics.

 

Abracen xiquets i ancians

quan arriben eleccions

i després tots ben tancats

s’obliden de tot el món.

 

No volem selfies ni contes,

tan sols que governen bé

i si el poder és del poble,

ja sabem què han de fer.

 

Mentre passen els governs,

la gent treballa i malviu,

mentre tots els dinerets

queden amagats al niu.


La llibertat d’estimar

És un tabú per desgràcia

la diversitat sexual

i això que cadascú mana

de cintura cap a baix.

 

Amb idearis molt vells

ataquen a les persones

i quan avancen les lleis

alguns eixen de les coves.

 

Estimar és una cosa

universal i profunda,

floreix com floreix la rosa

lliure i desitjant la pluja.

 

Que deixen viure tranquils

alguns polítics nefastes,

que no sabem si ells al llit

tasten verdura o pollastre.

 

Acabem d’una vegada

amb aquest tabú sexual,

que sempre és l’amor qui mana

i visca la llibertat.


Adéu, corruptes

Amb la cadena del vàter

molts amaguen corrupció

i és una de les grans plagues

que afecten el nostre món.

 

És la tasca del polític

respectar eixos diners

que són de tots i són públics

i fer millores amb ells.

 

Si la vocació no és bona

que agafen la porta i prou

de furtar sense vergonya

a gent que no té ni sou.

 

No importa la ideologia

perquè els diners són de tots

i davant la porqueria

hem de lluitar sense por.

 

És un tabú i és un mal

quan el poder és corrupte

i trenquen el benestar

amb les seues arts ocultes.

 

Exigim i serem forts

davant de tanta injustícia,

que si la força és de tots

s’acabarà la brutícia.


Bella i Bèstia

Els contes moltes vegades

no són com ens han contat

i canvien les rialles

per les ganes de plorar.

 

La bellesa és interior,

cosa que tots sabem

i seria millor món

estimar-nos un poc més.

 

No cal ser príncep, princesa,

per trobar un bell amor,

les persones som iguals

i sumem vida entre tots.

 

 

José V. Sala

Print Friendly, PDF & Email