Certament, vivim tots prou desorientats, tant per nosaltres com per tot el que ens envolta. La nostra Falla, enguany, no pot ser aliena perquè mirem on mirem les coses no estan com caldria. Política, guerres, món, natura, economia, vivenda…Tot és un desgavell que ens afecta com a persones i com a societat.
Sembla que vivim en un món distòpic, on sols una imatge a les xarxes socials completa i defineix una existència. Sí, estem desorientats i no trobem un nord on ser, simplement, nosaltres. Trobarem, a la Falla, una realitat i una crítica sempre constructiva, perquè, de vegades, tenim la necessitat de mirar-nos davant l´espill i ser conscients de les nostres imperfeccions i els nostres errors.
Serem més humans acceptant la desorientació. Podem fer tot o no fer res, però, justament, els fallers som experts en cendres i vida. Renàixer, millorar, créixer, respectar, competir, guanyar o perdre. El cicle faller és el cicle de la vida, amb les coses bones i no tan bones.
Per molt que ens envolte una desorientació absoluta, sempre tindrem el mes de març i la primavera que viu i reviu moments únics. I, com sempre, ens podrem desorientar amb la festa que ens fa poble i ens dona una identitat.
Bones Falles, desorientades o no. Lliures som de triar.
